Aplicación de un modelo de digestión "in vitro" para el estudio de estabilidad de compuestos fenólicos de zumo y extracto de granada

Cada dia estan sortint al mercat nous productes en forma de suplements i J o complements dietetics que contenen substancies amb efectes beneficiosos per a la salut i la reducció del risc de malaltia. La investigació en aquesta area pot ajudar a entendre millor les possibles funcions d'aquestes substancies i l'estabilitat i disponibilitat d'aquestes en l'organisme. La magrana (Punica granatu m) és un dels productes naturals més ríes en compostos fenolics fins i tot més que altres aliments com el cafe, vi, te i fruits vermells, ampliament estudiats pel seu poder antioxidant. En el present estudi, les mostres utilitzades van ser de suc i extracte de magrana previament liofilitzats. L'objectiu general del treball ha estat avaluar l'estabilitat i possible biodisponibilitat dels compostos fenolics més representatius de la magrana a partir d'un assaig, mitjarn;:ant una digestió gastrointestinal dinamica in vitro, en el qual va ser determinat el comportament dels compostos fenolics (galoils, antocians i el•lagitanins) en les diferents etapes de la digestió per mitja de cromatografía líquida d'alta resolució acoblada a l'espectrometria de masses en tandem. Els resultats van mostrar que l'extracte contenía major concentració de compostos fenolics en comparació amb el suc de magrana . A més, el grup majoritari en ambdos van ser els el•lagitanins i l'acid elagic i, depenent del producte, van ser seguits pels antocians en el suc i els galoils en !'extracte de magrana. El grup de l'acid gal •líe i els seus glicosids va ser el que en major proporció es va trobar en la fracció OUT (representa la fracció absorbida) tant del suc com !'extracte. Tot i la gran concentració de compostos fenolics que presenta la magrana i la seva importancia com a antioxidant, en general, els resultats van indicar una baixa biodisponibilitat a la resta dels grups fenolics. Aixo indica que els compostos fenolics presents en el producte original i que no han estat degradats durant la digestió gastrointestinal, passen intactes a l'intestí gros, convertint- se en potencial substrat metabolic per a la microbiota local